Fa dies que no us he fet cap suggeriment per manca de temps no pas per manca d’estímuls i de bona intenció.
Però avui he decidit fer una entrada curta sobre el llibre que he llegit aquest vespre.
Va ser un regal d’una bona amiga i, després d’un dia de calor i xafogor, vaig pensar que era un bon moment per iniciar la lectura. Total, l’he acabat sencer.
Són 180 pàgines d’una lectura gratificant, fresca, agradable i que transmet molt bé la mirada neta d’un nen que va viure fins els 12 anys a un poble treballador de la plana de Vic, Sant Hipòlit de Voltregà, en plena postguerra.
Aquest nen és l’autor, Ramon Plandiura, professor d’Universitat i advocat prou conegut per tots aquells que hem estat ensenyants .
En començar el llibre ell mateix el defineix :
No és un llibre d’història
ni són unes memòries.
Podria ser una novel·la
però és un nen.
Impossible explicar-ho millor. El nen que va ser explica la seva vida amb naturalitat, sense exageracions, sempre de la mà de la calma, la reflexió i la sinceritat. Dóna opinions i explica sentiments, és tendre sense caure en la sentimentalitat, té la frescor del record i ens fa passar unes hores que volen sense adonar-nos-en.
Us el recomano ja sigui com lectura d’estiu o lectura i regal de tot l’any. S’agraeixen els llibres que són perles Km zero.
El petit Ramon Frederic
Ramon Plandiura
Edicions Cal·ligraf , narrativa
